Segona setmana. Cristina Montoliu

Cargol entre rodanxes de carbassó.

El dijous dia 12 la meva companya Cristina em va portar els cargols a la universitat per fer l'intercanvi. Em va explicar com havia anat la setmana i les modificacions que va fer respecte al seu hàbitat: posar terra perquè afavoreix que sembli un hàbitat natural i a què ponguin ous, regar l'espai a un spray d'aigua perquè necessitem que estigui humit i netejar freqüentment les defecacions perquè les produeixen en abundància. En relació a l'alimentació em va comentar que quan menjaven enciam produïen moltes defecacions i que ho havia canviat per l'api, també va dir que el tomàquet els agrada bastant i que la farina els proporciona calci per la closca.

Més tard, durant la classe d'experimentació vaig esbrinar, gràcies a la resta de companyes que el tomàquet era molt àcid per a ells.

Durant l'estona a la universitat tots els cargols van romandre enganxats a la paret del recipient amagats a la seva closca, però durant el viatge a casa en tren un va començar a voltar per la paret del recipient.

En arribar a casa els vaig posar al balcó de casa, com era molt tard no vaig poder fer cap modificació.

Els dos dies següents, divendres 13 i dissabte 14, van ser plujosos a Barcelona i la temperatura havia baixat una mica. Vaig decidir col·locar el recipient a prop de la barana del balcó, perquè així els hi entres lleugerament gotes de pluja dins de l'hàbitat i poguessin gaudir millor de la humitat d'aquests dies. Els cinc cargols es van situar a la part de dalt del recipient, tocant a la xarxa que fa de sostre, i a la banda del recipient que donava més a l'exterior. Durant el matí van romandre tota l'estona en aquesta posició i gairebé no van baixar a terra on tenia l'aliment. En posar-se el sol, baixaven a menjar, però gairebé no es van moure de la zona aquella en tot el dia.

Per menjar els hi vaig deixar el tros d'api que els hi havia posat la Cristina en entregar-me'ls. A més, vaig decidir afegir alguna fulla de les plantes del meu balcó, ja que també s'alimenten de plantes de jardí. Concretament els vaig posar fulla de canya, que és un tipus de fulla per la qual ells es desplacen o reposen i vaig suposar que se la menjarien. Però no va ser així, només es passejaven per sobre, no he arribat a esbrinar perquè no els agradava però he fet diferents suposicions: la primera que potser és una fulla molt fibrosa per a ells i la segona que existeix la fulla de canya de sucre i no sé si seria d'aquest tipus, llavors potser també conté sucre i no la proven per no morir. En tot cas, van seguir menjant api i una petita fulla d'enciam. 

 Coneixent noves especies.

El diumenge 15 va sortir el sol i van pujar notablement les temperatures. Vaig decidir canviar el recipient del balcó, on feia molta calor, a la cuina on estaven més frescos i a l'ombra.

Els anteriors dies havia anat retirant els excrements, però no havia netejat l'hàbitat en profunditat. En fer-ho els vaig treure del recipient i en col·locar-los a una superfície, un no va fer ventosa i rodolant va caure del marbre de la cuina a terra. Es va donar un cop a la closca què es va trencar una mica. Vaig cercar a internet com es curava aquest cop i vaig trobar que els cargols són capaços de regenerar per si sols la closca en una setmana. Això ho aconsegueixen gràcies a unes secrecions que aporten el calci a les zones on ho necessita.

Aquest mateix dia els hi vaig introduir un nou aliment: el carbassó. Dels aliments vegetals que tenia a casa i que podien menjar era dels que conté més calci i vaig decidir que aniria ve per la closca del cargol "accidentat". També els hi vaig posar farina en un racó, que com em va explicar la meva companya els hi proporciona molt de calci i dies anteriors m'havia oblidat de posar-la.

Cargols menjant carbassó.

Entre el dilluns 16 i al dimarts 17 vaig poder observar com el carbassó es convertia en l'aliment estrella. Es menjaven les rodanxes amb ganes i van començar a desplaçar-se molt més pel recipient. La farina se la menjaven tota. 

La closca tenia una petita capa blanca en els extrems del cop, s'estava curant i reconstruint.

També vaig observar que sovint dos dels cargols es col·loquen un al costat de l'altre a la paret del recipient. Investigant sobre això vaig esbrinar que potser era part de la reproducció dels cargols. Tot i que són hermafrodites (cada cargol té espermatozous i òvuls) necessiten acoblar-se a un altre cargol per poder fecundar-se els òvuls mútuament. Però per les imatges d'acoblament que he trobat no sembla que estiguessin reproduint-se.

Cargol amb la closca trencada.

Finalment, el dimecres 18 vaig fer les últimes observacions. Un dels cargols estava a terra i va menjar-se part d'aquesta deixant una petita zona del plàstic del recipient a la vista. Vaig trobar que en cas de manca d'aliment mengen terra i sintetitzen els nutrients d'aquesta, però sí que tenia menjar. També vaig pensar que potser estava fent un forat per pondre ous, però no va pondre res.

A la tarda, els vaig passar a la Mireia, la següent companya que els tindrà durant 7 dies i li vaig passar tota la informació necessària sobre la seva cura.

De camí a casa de la Mireia.