Tercera setmana. Mireia Pàmies

Benvinguts a casa meva!

Dimecres 18 van arribar els cargols a casa meva. La Cristina M. em va explicar com havia anat la seva setmana amb ells per tal que jo pogués continuar la seva observació i cura. Aquella setmana havia plogut i havien estat molt actius, però no anunciaven més pluges i vam pensar que no ho estarien tant a casa meva. No hem pogut comparar la quantitat d'activitat que han tingut d'una setmana a l'altra de manera objectiva, però per les nostres observacions podríem afirmar que hi ha hagut diferència.  

La Cristina em va portar els cargols amb unes rodanxes de carabassó, i al vespre van baixar per menjar-se'l. Els vaig humitejar l'espai amb aigua i al cap de poca estona van començar a baixar del sostre per menjar.

Cargol menjant una mica de carabassó de cada rodanxa

Cargol menjant carabassó (velocitat doble del normal)

Dijous 19 gairebé no els vaig veure ja que sóc tot el dia fora, però a la nit vaig netejar i humitejar l'espai i em vaig fixar en l'estat de la closca del cargol que va caure. Tenia una capa blanquinosa i més tova que la closca, senyal que s'estava recuperant del cop. Justament aquest és el cargol que he vist menjant més farina aquests dies, potser perquè necessita els seus nutrients per regenerar-se. 

Cargol de la closca trencada menjant farina

Divendres 20 els vaig posar un tros de pastanaga sencer i trossets petits, per comparar si en preferien un tipus o un altre. Quan va baixar un dels cargols a menjar-ne, em vaig quedar sorpresa pel soroll que feia. Vaig tenir l'oportunitat de veure com obria la boca per menjar, i hi vaig buscar algun tipus de dents, però no les vaig saber veure. Llavors, vaig buscar informació sobre el tema i vaig descobrir que tenen un òrgan que es diu "ràdula" amb la mateixa funció que les nostres dents, tot i que no són tan dures ni grans. Aquest òrgan és com una dentadura en miniatura que segons l'espècie pot arribar a tenir fins a 25.000 dents. Per tant, són invisibles a la nostra vista.

Observació de la boca del cargol

Ràdula vista en microscopi

El mateix dia també em vaig fixar en els cargols que es passejaven per sobre dels altres, esperant veure algun signe de reproducció, però no es va donar. En més d'una ocasió un parell de cargols anaven donant tombs per l'espai, pujant per sobre les closques dels altres i descansant enganxats, però en cap moment vaig observar el que van explicar unes companyes de classe, que es quedessin enganxats pel cos durant hores abans de fer un forat a la terra per posar els ous. Vaig pensar que potser la terra que tenien no era l'adequada i per això no es donaven les bones condicions, però no he tingut l'oportunitat per poder millorar-la.

Dissabte 21 i diumenge 22 vaig seguir la rutina de la cura de l'espai i vaig observar sobretot que es menjaven la pastanaga i sempre en deixaven la pell (suposo que perquè no els aporta nutrients). Em va semblar curiosa la capacitat de tria d'un mateix aliment.

Trossos de pastanaga en diferents fases

També em vaig fixar en la manera de moure's que tenen (el cos fa unes línies quan es mou) i vaig buscar informació sobre el tema. En uns primers estudis es creia que es movien gràcies a la baba que desprenen, però sembla que no és essencial pel moviment. Per tal de desplaçar-se s'impulsen fent ones musculars que van de la cua al cap, i per això es veuen aquestes línies en el seu cos quan es desplacen.

En aquesta posició es veuen molt bé les ones musculars del seu moviment

Dilluns 23 i dimarts 24 no vaig veure més canvis nous. Aquells dies van començar a pujar les temperatures i potser vaig notar que tenien menys activitat. Els vaig anar netejant i humitejant l'espai, així com canviant el menjar per facilitar-los les condicions de reproducció però no vaig poder observar res nou en especial sobre aquest tema.

El cargol que tenia la closca trencada sembla que es va regenerant a poc a poc però encara no recupera la closca.

Evolució del cargol de la closca trencada

Dimecres 25 vaig arreglar l'espai dels cargols per passar-li a l'Ariadna, per tal que en tingui cura durant la setmana següent.

Segona setmana. Cristina Montoliu

Cargol entre rodanxes de carbassó.

El dijous dia 12 la meva companya Cristina em va portar els cargols a la universitat per fer l'intercanvi. Em va explicar com havia anat la setmana i les modificacions que va fer respecte al seu hàbitat: posar terra perquè afavoreix que sembli un hàbitat natural i a què ponguin ous, regar l'espai a un spray d'aigua perquè necessitem que estigui humit i netejar freqüentment les defecacions perquè les produeixen en abundància. En relació a l'alimentació em va comentar que quan menjaven enciam produïen moltes defecacions i que ho havia canviat per l'api, també va dir que el tomàquet els agrada bastant i que la farina els proporciona calci per la closca.

Més tard, durant la classe d'experimentació vaig esbrinar, gràcies a la resta de companyes que el tomàquet era molt àcid per a ells.

Durant l'estona a la universitat tots els cargols van romandre enganxats a la paret del recipient amagats a la seva closca, però durant el viatge a casa en tren un va començar a voltar per la paret del recipient.

En arribar a casa els vaig posar al balcó de casa, com era molt tard no vaig poder fer cap modificació.

Els dos dies següents, divendres 13 i dissabte 14, van ser plujosos a Barcelona i la temperatura havia baixat una mica. Vaig decidir col·locar el recipient a prop de la barana del balcó, perquè així els hi entres lleugerament gotes de pluja dins de l'hàbitat i poguessin gaudir millor de la humitat d'aquests dies. Els cinc cargols es van situar a la part de dalt del recipient, tocant a la xarxa que fa de sostre, i a la banda del recipient que donava més a l'exterior. Durant el matí van romandre tota l'estona en aquesta posició i gairebé no van baixar a terra on tenia l'aliment. En posar-se el sol, baixaven a menjar, però gairebé no es van moure de la zona aquella en tot el dia.

Per menjar els hi vaig deixar el tros d'api que els hi havia posat la Cristina en entregar-me'ls. A més, vaig decidir afegir alguna fulla de les plantes del meu balcó, ja que també s'alimenten de plantes de jardí. Concretament els vaig posar fulla de canya, que és un tipus de fulla per la qual ells es desplacen o reposen i vaig suposar que se la menjarien. Però no va ser així, només es passejaven per sobre, no he arribat a esbrinar perquè no els agradava però he fet diferents suposicions: la primera que potser és una fulla molt fibrosa per a ells i la segona que existeix la fulla de canya de sucre i no sé si seria d'aquest tipus, llavors potser també conté sucre i no la proven per no morir. En tot cas, van seguir menjant api i una petita fulla d'enciam. 

 Coneixent noves especies.

El diumenge 15 va sortir el sol i van pujar notablement les temperatures. Vaig decidir canviar el recipient del balcó, on feia molta calor, a la cuina on estaven més frescos i a l'ombra.

Els anteriors dies havia anat retirant els excrements, però no havia netejat l'hàbitat en profunditat. En fer-ho els vaig treure del recipient i en col·locar-los a una superfície, un no va fer ventosa i rodolant va caure del marbre de la cuina a terra. Es va donar un cop a la closca què es va trencar una mica. Vaig cercar a internet com es curava aquest cop i vaig trobar que els cargols són capaços de regenerar per si sols la closca en una setmana. Això ho aconsegueixen gràcies a unes secrecions que aporten el calci a les zones on ho necessita.

Aquest mateix dia els hi vaig introduir un nou aliment: el carbassó. Dels aliments vegetals que tenia a casa i que podien menjar era dels que conté més calci i vaig decidir que aniria ve per la closca del cargol "accidentat". També els hi vaig posar farina en un racó, que com em va explicar la meva companya els hi proporciona molt de calci i dies anteriors m'havia oblidat de posar-la.

Cargols menjant carbassó.

Entre el dilluns 16 i al dimarts 17 vaig poder observar com el carbassó es convertia en l'aliment estrella. Es menjaven les rodanxes amb ganes i van començar a desplaçar-se molt més pel recipient. La farina se la menjaven tota. 

La closca tenia una petita capa blanca en els extrems del cop, s'estava curant i reconstruint.

També vaig observar que sovint dos dels cargols es col·loquen un al costat de l'altre a la paret del recipient. Investigant sobre això vaig esbrinar que potser era part de la reproducció dels cargols. Tot i que són hermafrodites (cada cargol té espermatozous i òvuls) necessiten acoblar-se a un altre cargol per poder fecundar-se els òvuls mútuament. Però per les imatges d'acoblament que he trobat no sembla que estiguessin reproduint-se.

Cargol amb la closca trencada.

Finalment, el dimecres 18 vaig fer les últimes observacions. Un dels cargols estava a terra i va menjar-se part d'aquesta deixant una petita zona del plàstic del recipient a la vista. Vaig trobar que en cas de manca d'aliment mengen terra i sintetitzen els nutrients d'aquesta, però sí que tenia menjar. També vaig pensar que potser estava fent un forat per pondre ous, però no va pondre res.

A la tarda, els vaig passar a la Mireia, la següent companya que els tindrà durant 7 dies i li vaig passar tota la informació necessària sobre la seva cura.

De camí a casa de la Mireia.

Primera setmana. Cristina Sánchez

Narració de la setmana:

Dijous passat va començar la meva experimentació i observació amb els cinc cargols. Aquella mateixa nit vaig buscar informació sobre on hauria de col·locar-los per tal que estiguessin bé, com hauria de ser el seu hàbitat i que factors facilitarien la seva reproducció.

Vaig descobrir que els cargols es reprodueixen a la nit, que tarden entre 20 minuts, tot i que el procés de fecundació dels òvuls triga entre 10 i 12 hores. Després triguen entre 15 i 20 dies en fabricar un forat a terra per pondre els seus ous. El període d’incubació dels ous va dels quinze dies a un mes.

Vaig buscar informació sobre què poden menjar i em vaig assabentar que mengen plantes, fruita, verdures o fins i tot plantes en descomposició si no tenen una altra opció. 

Una  altra informació que vaig trobar és que els aliments que tenen sucres els hi pot provoca la mort i que han d’estar molt ben netejar per evitar la ingesta de pesticides o productes químics que poden tenir les verdures o fruites.

També vaig descobrir que la farina els hi aporta calci per reforçar la seva closca.

L’endemà al matí, vaig anar al parc més proper per agafar branquetes i sorra per tal de recrear el seu hàbitat natural. Seguidament amb un humidificador vaig humitejar la sorra, vaig posar una branqueta, vaig afegir tomàquet i farina per finalment introduir els cargols. Tan aviat ho vaig fer, van sortir a poc a poc tots de la seva closca; un va començar a grimpar per la branca i un altre per les parets del recipient com si estiguessin més còmodes i es sentissin "com a casa".

Divendres: aquestes nits he observat que quan és de nit, els cargols pugen dalt de tot del recipient i s'amaguen dins la closca per dormir.

Dissabte: vaig observar que es passen quasi tot el dia pujats a dalt de tot de les parets del recipient. Penso que com la superfície es fina, freda i quasi sempre està humida perquè cada dia humitejo la sorra i les parets els hi agrada més que no pas la sorra, amb una textura més enganxosa.

   

Dilluns, darrere dos dies observant que hi havia tres cargols que feien excrements de color  vermell, em vaig preocupar una mica en pensar que podria passar-los alguna cosa negativa als cargols. Tot seguit, vaig buscar informació respecte al motiu pel qual els excrements eren d’aquest color; llavors vaig descobrir que era la ingesta de tomàquet la causant.

Si mengen enciam de manera excessiva, els hi provoca diarrea, i si mengen farina, els excrements són de color blanc. 

A partir d’aquell dia vaig anar alternant els aliments (tomàquet, enciam, un tros de poma, farina i api).

Dimarts a la nit, vaig veure que els cinc cargols estaven tots junts i uns sobre els altres com si estiguessin reproduint-se, i com sé que ho fan a la nit, l’endemà al matí vaig mirar si hi havia algun ou, però no vaig veure res.

Dimecres: els darrers dies vaig estar pensant respecte a l'observació que vaig fer dissabte i vaig provar de posar el recipient dels cargols en un lloc on li donés la llum del sol. Als pocs minuts ja estaven  voltant per les paret o a terra. Aquesta intervenció em va fer adonar-me que el motiu pel qual estaven sempre pujats dalt era per la ubicació on els tenia que no els hi entrava prou llum solar i potser pensaven que ja fosquejava, i pujaven dalt a dormir.

Dijous. Observació general: hi ha cargols més actius que sempre els enxampo menjant, pujant per la branqueta o pujant per les parets del recipient; i cargols que em dóna la sensació que no surten de la closca o que sempre estan enganxats sense moure’s de les parets. Penso que com els éssers humans, hi ha de més moguts i de menys.